Milà i Fontanals

El colegio de Milà i Fontanals, es un colegio público de primaria, donde también se hacen muchas actividades extraescolares. Aquí es donde estudiaron mis hijos hace ya mucho tiempo. En aquel entonces vivíamos en la calle Porta Ferrissa, lugar al que le tengo un gran aprecio, pues aun hoy mantiene un aspecto muy de barrio.

Desde que vine a vivir al barrio hasta ahora, ha cambiado muchísimo, no había tantas tiendas como ahora, aunque cuando caminabas por la calle, todas tenían hilo musical, caminabas hacia el colegio bastante animada, cuando llegábamos a él estábamos todas la madres. Teníamos amistad y comentábamos sobre lo que iba cambiando el barrio con los años. Hoy en día, ha cambiado mucho, no es que esté mal sino que es diferente. Las tiendas ya no son negocios antiguos familiares. Están regentados por la nueva población del barrio, en su mayoría inmigrantes.

Ahora, en las escuelas del barrio, la mayoría de los alumnos son extranjeros, los profesores se lo deben pasar muy distraído con tantas culturas y variedad, seguro que es todo un reto enseñar con tanta diversidad en el aula.

Para mi la gente del barrio son personas entrañables, con múltiples historias personales. Aunque creo que a los padres les cuesta integrarse más que a sus hijos que se adaptan mas fácilmente, a la vida cotidiana. Les encanta estar en el colegio, cuando salen es todo un espectáculo con tanta diversidad de personas.

M. Guerra

La Farmacia del carrer del Carme

Els primers set anys de la meva vida vaig viure amb els meus pares al carrer de les Carretes, del barri del Raval. Quan he vist la farmàcia del Carme, m’han vingut a la memòria molts records de quan era petit. Aquí, la meva mare, algun cop m’hi havia portat, segurament a causa d’algun refredat o cosa semblant. El cas és que aquesta fotografia m’ha portat un bon record dels meus pares i d’aquells temps, ja una mica lluny.

El canvi climàtic

’escalfament que ve patint els fons marí i tota la part dels casquets polars, fa necessària la recerca de solucions per frenar-ne les dràstiques conseqüències, doncs tant l’àrtic com l’anàrtic, són dos ecosistemes excepcionalment sensibles a les variacions atmosfèriques, tot i que estant tant allunyats de la civilització. Els canvis que sofreixen, fan que aquests siguin un indret ideal per fer palesa l’acció humana. Doncs les corrents marines influeixen dràsticament en la fusió dels casquets polars, degut a l’escalfament de l’aigua procedents dels oceans atlàntic i pacífic.

L’Atlàntic s’ha escalfat més de dos graus durant els darrers 20 anys, fet que s’hauria d’haver produït, segons la previsió del (IPCC) “Intergubernamental” sobre Cambio Climatico”, a l’any 2050. Recents estudis auguren que ren un període màxim de 5 o 6 anys, els pol nord, format exclusivament per gel, serà navegable.

Aixó, si tenim en compte que el terra glaçat representa una gran reserva de carbó fòssil, en forma de metà, veurem com la seva fusió degut a les elevades temperatures emetrà a l’atmosfera grans quantitats d’aquest gas. d’efecte hivernacle cent vegades més fort que el CO2.

Fa poc, es parlava de la reducció de la velocitat del cotxes, per reduir la emissió de gasos que emeten, però el cert es que, com diu el Servei Català de Trànsit, el problema no es la velocitat, sinó les constant arrancades i aturades dels cotxes a les entrades de Barcelona. Només cal pujar a la Carretera de les Aigües, per veure el núvol gris de gasos que cobreix Barcelona.

Un altre aspecte a tenir en compte, en el tant esmentat escalfament global, és la gran quantitat de terrasses que disposen de estufes així com l’elevat nombre d’aparells d’aire acondicionat, que locals comercials, institucions, transports públics, particulars, etc. Fan servir desmesuradament. Sense pensar en els perjudicis a llarg temps.

Andréu R. C.