El Call Jueu
La presencia jueva a la ciutat de Barcelona data dels temps antics, Es fa difícil precisar quan comença però ja des del segla VIII existeixen testimonis escrits que evidencien el seu assentament.

D’aquell segle existeix un Responsa dels Rabins de Babilònia als de Barcelona, Si bé desprès del 1391 la comunitat jueva va deixa de tenir identitat com a tal, i els seus membres es van dispersar, la majoria del edificis van quedar en peu, entre ells el de la Sinagoga Major.
Una realitat del patrimoni cultural (jueu i català), perquè es tracta de una sinagoga, ubicada a l’antic Call de Barcelona i català perquè entre altres coses, la paraula Call es designava en terrenys catalans el barri on residien els jueus.
El recinte del Call més antic (el Call Major) estava ubicat entre els carrers l’arc i de Sant Ramon, Call, Bisbe i Sant Sever. A mitjans del segle XIII es devia ampliar l’espai geogràfic destinat a la comunitat, i va prosperar al voltants de lo que es avui l’església de Sant Jaume (el Call Major).
Durant la segona meitat del segle XIV un del portals del Call Major es trobava al principi del carrer Sant Domènec, en aquella època, carrer de la Carnisseria, entre d’altres carrers que també and canviat de noms.
La Sinagoga Major te com curiositat que la façana forma un angle com es veu a la maqueta, una de las façanes te dues finestres molt baixes, si ens col·loquem de esquenes a la paret entre elles dues,el nostre front es la posició que mira de cara a Jerusalem.
També sabem on vivien alguns personatges rellevants el any 1306, el metges vivien on avui s’alça el Palau de la Generalitat, Al carres del call si aixeca un edifici que a la seva època fou un castell, denominat el Castell Nou, on van anar a refugiar-se el habitants del Call, desprès d’assalt del 5 d’agost de 1391 (era a l’actual carrer dels Bany Nous a la cantonada amb al carrer del Call).
El mentat assalt va servir per la cristianització de la Sinagoga Major, quant se cristianitzava una sinagoga es col·locava a la seva façana una estàtua, en el cas que expliquem com que va ser el 5 d’agost festivitat de Sant Domènec, es va col·locar a la seva façana aquet sant.
El carrer del Call actualment agrupa unes botigues de complements de bijuteria, dintre de una de elles encara si pot veure es restes de la antiga muralla romana, per la forma que te l’edifici, era únic i sense cap casa al costat.
Andreu Roura
Mayo 20, 2009 - Publicado por cosesdelraval | Els nostres carrers | barcelona, barri gótic, història | Aún no hay comentarios
Aún no hay comentarios.
Dejar un comentario
-
Entradas recientes
- Miscelánea
- A invierno frío, Lost in Barcelona cálido
- Los 4 videoreyes magos – Lost in Barcelona
- Minilost… y Miniput
- Paranormal activity – Lost in Barcelona
- Cambio climático
- Manifest en defensa dels drets fonamentals a internet
- Centenari de la Setmana Tràgica – Juliol 1909
- El último en Barcelona
- La alternativa – Lost in Barcelona
Coses del Raval col·labora
Tweets Espai Tecnològic
Històric
- Enero 2010 (3)
- Diciembre 2009 (5)
- Noviembre 2009 (3)
- Octubre 2009 (12)
- Septiembre 2009 (2)
- Julio 2009 (8)
- Mayo 2009 (2)
- Abril 2009 (1)
- Marzo 2009 (1)
- Febrero 2009 (8)
- Diciembre 2008 (8)
- Noviembre 2008 (3)
- Octubre 2008 (2)
- Julio 2008 (3)
- Mayo 2008 (25)
- Abril 2008 (3)
- Enero 2008 (2)
- Septiembre 2007 (1)
- Agosto 2007 (1)
- Julio 2007 (5)
- Junio 2007 (26)
Categories
RSS
