Real Capilla del Palau
En 1246 fue construida por los Templarios. La reina Dña. Leonor, esposa de D. Pedro IV de Aragón en 1370 adquirió la capilla para unirla al palacio adjunto que se estaba construyendo y a partir de entonces se la dio el nombre de N. Sra. del Palau.
D. Luís de Requesens en 1556 encargó la actual imagen al célebre escultor Martín Diez. Después de la victoria de Lepanto, el papa S. Pío V agradeció a D. Luís su colaboración en dicha batalla y le concedió un jubileo plenísimo y perpetuo para la iglesia de N. Sra. del Palau, (Bula del 15 de Febrero de 1572).
El jubileo se sigue celebrando desde entonces, el mediodía del día 6 hasta le media noche del 7 de Octubre con la advocación de Nuestra Señora de la Victoria.
En 1921 los Señores D. José Ignacio Cavero y Dña. M. del Carmen San Gil Condes de Sobradiel, Patronos de la Capilla del Palau, donaron dicha Capilla a la Compañía de Jesús.
Angelita
Reforma urbanística a la Barcelona del segle XIX
Aquest any 2009 es celebra el 150 aniversari de la obra urbanística del segle XIX de un espai de Barcelona situat a la zona denominada “Eixample” la qual va sofrir una important remodelació gracies al famós arquitecte Ildefons Cerdá i Sunyer.
Farem una mica de biografia per donar a coneixia aquest personatge i com va ser la reforma urbanística. El Sr. Cerdà es nat a Centelles (Barcelona) el 23.12.1815 i va anar a la seva infantesa aquest col·legi :
Home molt polifacètic ja que va ser polític, jurista, economista, i lo mes important arquitecte La seva obra mes destacada se anomena PLA CERDÀ, que tal com diem la construcció va donar mes vistositat a la zona, completament diferents als clàssics carrers antics del barris tan embolicats i petits.
El Pla Cerdà, es va fer per el gran creixement de la població, doncs en pocs anys va augmentar en més de 500.000 persones. Aquest va donar una forma molt diferent al carrers de Barcelona, tan per la amplada, com per la circulació, conformant una vista aèria octogonal. La orientació és de mar a muntanya i va ser pensada tant en les persones com en la mobilitat dels vehicles i la comunicació entre la gent.
Una de les mes rellevants visions del Senyor Cerdà al fer aquest projecte va ser que en aquells anys el nivell de mortaldat degut: als carrers poc airejats i la dolenta respiració de les persones al disposar de pocs metres quadrats de vivenda. Amb el projecte es va millora la qualitat de vida.
Aquest pla te molta relació amb el senyor Antoni Rovira i Trias, arquitecte municipal de Barcelona, que va fe importants projectes com: el Palau Moja a la Rambla; la Campana de Gracia; el pla Poble Nou; els Mercats de Sant Antoni, Sants, Barceloneta i Concepció; el museu Martorell al parc de la Ciutadella; etc. etc. i que va ser el guanyador del projecte urbanístic “Eixample de Barcelona” basat en el creixement cultural i no sobre especulacions teòriques com el que va fer el senyor Cerdà. El govern estatal li va anular la obra per motivacions politiques i imposat en benefici del que va presentar Cerdà.
Mor el 21.08.1876 al balneari de Caldes de Besaya (Santander) totalment arruïnat degut a les deutes del Govern Espanyol al no pagar les seves obres i feines.
El Ajuntament de Barcelona ha decidit celebra aquest centenari amb varies exposicions, debats i publicacions, per lo qual nosaltres des d’aquí volem col·labora amb el nostre granet de sorra per difondre tant important esdeveniment.
Martí Sallent
Salvador Seguí “el Noi del Sucre”
Salvador Seguí (Tornabous, Urgell 1886), aviat es destacà per la seva inquietud política, i es veié atret per l’ideari
Fou al 1904, quan arran d’un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que provocà la mort a un dels assitents; motiu pel qual estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència. Posteriorment, en sortir de la presó, impulsà la creació de Solidaritat Obrera.
Al 1908, la seva ideologia l’encaminava a proposter per crear una aliança entre CNT, i la UGT, i fou al 1916 quan va ser elegit secretari general de la CNT.
Entre altres aspectes destacables de la seva vida va voler crear un partit polític obrer Català. tasca per la qual fou encoratjat per, Francesc Macià i Francesc Lairet, amb un discurs a l’Ateneu de Madrid al 1919.
En iniciar-se l’etapa de repressió violenta del governador civil Martínez Anido, fou detingut juntament amb altres dirigents obrers, al presodo de la Mola a Maó; poc desprès era assassinat Lairet col·laborador seu.
En tornar a Barcelona a l’any 1923, mentre preparava un viatge a Portugal, fou assassinat, juntament amb Francesc Comas, al carrer de la Cadena del barri del Raval.
El mot de Noi del Sucre l’hi venia per el costum de menjar-se el sucres quan els cambrers l’hi servien el café.
Mercè Pons
Hospital de Sant Pau
Hola estamos aprendiendo a usar los blogs, en una clase de informática en el Casal dels Infants del Raval. Somos un grupo de alumnos que nos gusta mucho aprender cosas nuevas y queremos dar a conocer el barrio con este blog, que también tiene una revista con el mismo nombre (Coses del Raval).
Hablaremos del antiguo Hospital de Sant Pau, ubicado entre las calles Hospital y Carmen, de Barcelona, hoy transformado en un centro con muchas actividades entre ellas una Biblioteca para niños y adultos ,también está la escuela cultural de dibujo y pintura Massana, el taller de orfreria, los jardines Mercé Rodoreda, etc
La biblioteca la han declarado Biblioteca Nacional y ocupa dos naves del antiguo hospital. Puedes consultar toda clase de documentos y enciclopedias. Si te haces socio puedes pedir los libros para consultar en casa, consultar Internet y sacar películas entre otras cosas.
Carmen y Sole
Biblioteca del Pi
El passat novembre del 2005, el consistori de Barcelona va reuní a tots el veïns de la zona de l’entorn de l’església del Pi, per notificar-nos que al edifici de la seva propietat seria cedit per fer-hi una biblioteca.
El projecte de gran interès popular pels veïns, creiem que pot ser una bona sortida a un edifici que porta mes de trenta anys tancat, un espai perdut que pot fer molt de bé a l’entorn de l’església de Santa Maria del Pi. Pel que ens van explicar, la entrada principal serà per la placeta del Pi. Mentre que a la part lateral que toca a l’església, si faran unes escales exteriors, acompanyades de un ascensor també exterior i de vidre, que permetrà veure la torre principal.
Quant als jardins que hi ha, aquest s’unirien a la nova biblioteca, per fer-ne tot un equipament obert al barri. El projecte, és molt ambiciós si tenim em conte que primer ha de passar per tot el tràmit d’al·legacions, exposició pública i finalment i no per això menys important, que entri dins els pressupostos anuals del Ajuntament.
Una mica de historia
Hi ha una tradició que alguns historiadors recullen però que no és documentada sobre l’existència l’any 413 d’una església paleocristiana en aquest mateix lloc. Avui en dia, tenim certesa històrica que l’any 987 hi hagué, “fora muralla, a ponent de Barcelona”, una església romànica dedicada a Santa Maria del Pi.
La façana principal té al centre una gran rosassa ben significativa del gòtic d’aquesta església, d’un diàmetre total de 10m., par les seves dimensions es un dels més grans de Europa Aquesta fou completament reconstruïda l’any 1940, després del foc de l’any durant la guerra civil espanyola del 1936.
Coses del Raval col·labora
