El Call Jueu

La presencia jueva a la ciutat de Barcelona data dels temps antics, Es fa difícil precisar quan comença però ja des del segla VIII existeixen testimonis escrits que evidencien el seu assentament.

D’aquell segle existeix un Responsa dels Rabins de Babilònia als de Barcelona, Si bé desprès del 1391 la comunitat jueva va deixa de tenir identitat com a tal, i els seus membres es van dispersar, la majoria del edificis van quedar en peu, entre ells el de la Sinagoga Major.

Una realitat del patrimoni cultural (jueu i català), perquè es tracta de una sinagoga, ubicada a l’antic Call de Barcelona i català perquè entre altres coses, la paraula Call es designava en terrenys catalans el barri on residien els jueus.

El recinte del Call més antic (el Call Major) estava ubicat entre els carrers l’arc i de Sant Ramon, Call, Bisbe i Sant Sever. A mitjans del segle XIII es devia ampliar l’espai geogràfic destinat a la comunitat, i va prosperar al voltants de lo que es avui l’església de Sant Jaume (el Call Major).

Durant la segona meitat del segle XIV un del portals del Call Major es trobava al principi del carrer Sant Domènec, en aquella època, carrer de la Carnisseria, entre d’altres carrers que també and canviat de noms.

La Sinagoga Major te com curiositat que la façana forma un angle com es veu a la maqueta, una de las façanes te dues finestres molt baixes, si ens col·loquem de esquenes a la paret entre elles dues,el nostre front es la posició que mira de cara a Jerusalem.

També sabem on vivien alguns personatges rellevants el any 1306, el metges vivien on avui s’alça el Palau de la Generalitat, Al carres del call si aixeca un edifici que a la seva època fou un castell, denominat el Castell Nou, on van anar a refugiar-se el habitants del Call, desprès d’assalt del 5 d’agost de 1391 (era a l’actual carrer dels Bany Nous a la cantonada amb al carrer del Call).

El mentat assalt va servir per la cristianització de la Sinagoga Major, quant se cristianitzava una sinagoga es col·locava a la seva façana una estàtua, en el cas que expliquem com que va ser el 5 d’agost festivitat de Sant Domènec, es va col·locar a la seva façana aquet sant.

El carrer del Call actualment agrupa unes botigues de complements de bijuteria, dintre de una de elles encara si pot veure es restes de la antiga muralla romana, per la forma que te l’edifici, era únic i sense cap casa al costat.

Andreu Roura

Records del meu carrer

Em dic Mercè i visc al carrer de Joaquim Costa, quasi tocant a la Ronda i per costum nomes anar “cap a baix” com deien a casa era per anar a la Boqueria i res més. El meu pare deia que baixar cap avall era de trinxeraires i que hi havia molta “golferia”.

Ara que tenim el Casal Tarradellas, per anar a distreure’ns i el Casal dels Infants, per aprendre informàtica, conec mes aquets barris, que per cert son mol típics i m’agraden molt.

De petita, recordo que, el meu carrer era un barri molt familiar i amb molt de transit. Avui en dia, aquest es molt internacional, per la variació ètnica, bé tot es molt diferent però la gent ens adaptem al canvi i anem coneixent coses noves. Això es bo per saber noves costums i tenir una visió diferent del nostre entorn.

Recuerdos de mi niñez en mi calle Reina Amàlia

Al ver mi calle hoy me da un poco de pena  y recuerdo que por el 1960 los niños corriamos por  ella y las tiendas que habian  nos hacian un poco de guardería  pues eran de toda la vida y por eso las quiero recordar.

Entramos por la calle de la cera y habia  una carboneria,tambien estaba la PALMIERI que era una fabriqueta de aluminio de ollas,cazuelas,etc.después estaba el MAS que reparaban carruajes de caballos.
En el 5 estaba el horno de la Antonieta que bueno era aquel pan al lado estaba el SUBIRROS que guardaba carros en la tienda y nosotros nos amagabamos para jugar a balen tambien estaba la traperia que entonces se tiraba poco o enfrente el bar de la JULIA .al lado la pescaderia del luis y delante en el 12 y 14 el castillo de la REINA AMALIA  que al derivarlo construlleron cieto y pico de casasdelante estaba el colmado de los hermanos Severino que abrian los domingos y se aprovechaban con los precios le seguia un frontón,el horno de los COMAMALA el señor que areglaba los culos de las sillas de anea el bar del SISCO que tenia una coral y ensallaba todas las semanas la lecheria  o el GRABAO que hacia los caramelos de miel y en las esquinas teniamos las maderas SALAZAR,y el bar CUATRO VIENTOS.-
Tambien estaba la plaza FOLCH Y TORRAS pero eso para nosotros estaba muy lejos solo cuando se contruyo las piscinas de Monjuich se hizo mas cercana a nosotros.
Ahora en el 2008 de aquello no queda nada porque ¿tanto hemos cambiado? Mi  calle tiene 3 parquins  particulares un bar  una metalisteria y una traperia lo demas vemos gente haciendo cola  en un sitio para comida y en otro para ropa pero niños jugando ya no vemos.
Os estrañara que nada mas os hable de un trozo de calle pero es el trozo que yo creci y jugue para proximas entregas me comprometo a saber mas con vuestra ayuda.