Exposició del Centre Gimnàstic Barcelonés
Aquestes fotos entre altres, van ser exposades an el Centre Erasme Janer, per celebrar el 75è Aniversari de la fundació del Centre Gimnastic Barcelonés. El fet de exposar-les en aquest centre fou degut al tancament del anomenat gimnàs al 2005 i els antics socis van volguer expressar la seva unió i que tornesin a obrir aquesta entitat tant antiga i estimada per el barri del Raval.
Martí Sallent
Campió de lluita lliure Rossell
Les fotos del campió Rossell, han sigut cedides per la seva filla DRV, a mi m’han recordat que a la meva època de jove, jo havia anat molt diumenges pel matí, amb un amic, en un local anomanat Gran Price on feien lluita lliure o grecoromana. Entre els lluitadors que més recordo també hi havia Simarro, Lamban, Sotelo, Rillos, Echevarria, Axel Dieter i Tarrés. Precisament Simarro vivia al balcó del costat de casa meva i era monitor de grecoromana del Centre Gimnàstic Barcelonés.
Al Gran Price també i feien balls tots els diumenges per la tarda, boxa, concursos de perruqueria i moltes altres activitats com ara eren la presentació de nous productes.
Martí Sallent
Refugis antiaeris del Raval
El solar que forma el número 11 del carrer Vistalegre que també toca al carrer Riereta ha quedat a la vista els restes de un antic refugi, construir al barri del Raval durant la Guerra Civil.
El Museu d’història de la Ciutat està esperant que acabin les obres d’urbanització que se estan fen al carrer per entrar al solar amb la maquinària necessària per buidar de sorra que ara n’omple els passadissos.
El solar que forma el número 11 del carrer Vistalegre que també toca al carrer Riereta ha quedat a la vista els restes de un antic refugi, construir al barri del Raval durant la Guerra Civil.
El Museu d’història de la Ciutat està esperant que acabin les obres d’urbanització que se estan fen al carrer per entrar al solar amb la maquinària necessària per buidar de sorra que ara n’omple els passadissos.
L’aparició d’aquestes restes ha suscitat la petició dels veïns barri que aquets vell refugi quedi documentat, i que si està en bon estat, es conservi com s’ha fet en altres barris.
El més conegut es el conegut com refugi 307 del carrer Nou de la Rambla,en dos anys, a Barcelona es van construir 1.400 refugis, 288 al territori que forma l’actua’l districte de Sants-Montjuïc, es va construir a iniciativa dels veïns, que van projectar excavar 400 metres de túnel. Hi havia tres portes d’accés de les quals resta oberta només una.
La capacitat d’aquest refugi era d’unes dues mil persones, no es va arribar a acabar. De les tres entrades, només s’ha conservat la número 3. Una de les seves particularitats és que és accessible a peu pla. Barcelona va ser la primera ciutat que va patir bombardejos aeris indiscriminats i els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona van haver d’assumir la seva pròpia defensa. La majoria dels refugis van ser construïts per dones, gent gran i infants, (els joves eren al front).
Andreu Roura
Centre Gimnàstic Barcelonés
El portal de la finca es el nº 22, de la calle Joaquín Costa donde había el Centro Gimnàstic Barcelonès. Este mes de Mayo, aunque no tenemos local 150 antiguos socios hemos celebrado el que hubiera sido el 75 aniversario.
En lucha greco-romana paso media España, por la entidad para mejorar sus conocimientos pero eran del barrio los Hermanos Cuesta y J. Catalunya , fueron los profesores de los Campeones de Catalunya y España de la epoca y A. Nacente, era profesor de gimnástica Sueca en la época que Tú llegaste a este calle,y J.Simarro fue Presidente de la Federación Catalana de lucha-greco-romana,aficionados y también aportaron a la lucha profesional, que practicaban en el Price. Luchadores -Preparadores Árbitros y directivos. También hubo Secciones de Atletismo y Montaña. Fuimos distinguidos por diferentes galardones de Cataluña y España.Y visitados por las más altas Personalidades Deportivas.
Jose Carrió
Milà i Fontanals
El colegio de Milà i Fontanals, es un colegio público de primaria, donde también se hacen muchas actividades extraescolares. Aquí es donde estudiaron mis hijos hace ya mucho tiempo. En aquel entonces vivíamos en la calle Porta Ferrissa, lugar al que le tengo un gran aprecio, pues aun hoy mantiene un aspecto muy de barrio.
Desde que vine a vivir al barrio hasta ahora, ha cambiado muchísimo, no había tantas tiendas como ahora, aunque cuando caminabas por la calle, todas tenían hilo musical, caminabas hacia el colegio bastante animada, cuando llegábamos a él estábamos todas la madres. Teníamos amistad y comentábamos sobre lo que iba cambiando el barrio con los años. Hoy en día, ha cambiado mucho, no es que esté mal sino que es diferente. Las tiendas ya no son negocios antiguos familiares. Están regentados por la nueva población del barrio, en su mayoría inmigrantes.
Ahora, en las escuelas del barrio, la mayoría de los alumnos son extranjeros, los profesores se lo deben pasar muy distraído con tantas culturas y variedad, seguro que es todo un reto enseñar con tanta diversidad en el aula.
Para mi la gente del barrio son personas entrañables, con múltiples historias personales. Aunque creo que a los padres les cuesta integrarse más que a sus hijos que se adaptan mas fácilmente, a la vida cotidiana. Les encanta estar en el colegio, cuando salen es todo un espectáculo con tanta diversidad de personas.
M. Guerra
La Farmacia del carrer del Carme
Els primers set anys de la meva vida vaig viure amb els meus pares al carrer de les Carretes, del barri del Raval. Quan he vist la farmàcia del Carme, m’han vingut a la memòria molts records de quan era petit. Aquí, la meva mare, algun cop m’hi havia portat, segurament a causa d’algun refredat o cosa semblant. El cas és que aquesta fotografia m’ha portat un bon record dels meus pares i d’aquells temps, ja una mica lluny.
Espai Tecnológic
Esta es mi calle, Junta de Comerç, en el barri del Raval, donde hacemos las clases de informática, en el Casal dels Infants del Raval hay cursos, cápsulas (que són clases avanzadas), una revista, etc. Tenemos un profesor Marc délo mas paciente, de no ser por el no seria posible hacer el blog. Cuando vengo a clase, y ya hace años de esto, vengo con mucha ilusión, cada día aprendo un poco más. Para mi el ordenador es magia, es sabio, me encanta, deseo que llegue el día para poder venir. En el curso, tengo unos compañeros estupendos, con ellos, se me pasa el tiempo volando.
M. Guerra
La plaça Goya i l’escultura a Francesc Layret
Francesc Layret, nasqué el 10 de juliol de 1880. Als dos anys va contraure una paràlisis infantil que el va deixar dolit per a tota la vida. Fou un estudiant brillant tant en el batxillerat com en les dues carreres universitàries que cursà alhora, la de lleis i la de Filosofia i Lletres, de les quals es doctorà el 1905 amb la màxima qualificació.
El 30 de novembre de 1920 Francesc Layret va ser assassinat pels pistolers del sindicat Lliure (tal com sarcàsticament s’autodenominava) a sou de la patronal catalana i amb la complicitat de l’autoritat governativa. El van assassinar quan sortia de casa seva per anar , com a diputat, al Govern Civil per protestar pel trasllat de trenta presos, anarcosindicalistes uns i del Partit Republicà Català altres,entre els qui es trobaven els seus amics Lluis Companys i Salvador Seguí.
Carrer Joaquim Costa
Vivències:
El que escriu aquest article viu en aquest carrer des de l’any 1945,data en que va venir amb els seus pares, àvia i germans.
Antigament el nom era: “Carrer Ponent” ús podeu imaginar les coses que s’han vist fins als dies de avui: canvis a la evolució tecnològica, gent que va venir de tot arreu d’Espanya per treballar en aquesta zona, nous comerços , formes diferents de viure amb relació a les actuals, i la gran comunicació entre les persones, que feia que semblés un poble i que avui en dia dóna la sensació que la gent vagi més al seu aire i amb una llibertat mai vista. Actualment els comerços han canviat de tal manera que han desaparegut tots el que abans eren petites botigues familiars, convertint-se en locutoris, restaurants paquistanis tipo Döner, llocs tipics d’oci i el gran canvi cultural al construir universitats, museus, exposicions, que fa que al barri del Raval vingui molta gent i hi hagi gran afluència de turisme.
“Locutori” “Dönner”
Biografia i successos:
El senyor Joaquim Costa i Martínez va ser un polític i historiador, nat al poble de Monzòn (Osca) el 14.09.1846 i va morir al poble de Graus (Osca) el 08.02.1911 de humils orígens, es va inclinar a la política.
Fora reconegut com intel·lectual espanyol del Regenasionisme, es va doctorar en dret, escrivint un important llibre “La vida del Derecho” .
Treballà com auxiliar a la Universitat d’Osca i va renunciar al seu lloc de treball com a protesta per la política educativa. També va ser col·laborador a Madrid de la Real Acadèmia de Jurisprudència.
A l’any 1912 va viure una dona anomenada Enriqueta Marti Ripoll, amb el sobrenom de “La Vampiressa del C/ Ponent. Perquè aquest nom? Doncs es per ser una dona molt estranya, de la que es va saber que va prendre a la seva cunyada dues nenes, la Teresa i la Angelina, les quals van estar desaparegudes durant molt temps.
Quant la policia va descobrir el fet, una de les nenes va informa que havia matat a la seva germana. La explicació de tot això es desxifra quan la policia trobà en una habitació uns pots plens de sang, un sac ple de ossos de persones no identificats, altres òrgans i un llibre antiquíssim de fòrmules.
Per donar fe d’aquesta historia a la Teresa la va contar a TVE desprès del franquisme i va ser corroborada per altres diaris que també la van publicar.
“Enriqueta Marti” “Joaquim Costa”
Llocs típics:
Bar Casa Almirall” el mes antic de Barcelona fundat l’any 1860. Abans bodega on anava la gent a prendre una “cerveseta”, una “olivetta” (típica beguda a base de vermut una mica de sifó i una oliva farcida), a fer la xerrada, a jugar a las cartes i el dominó, en fi a passar també la estona,
Em fet aquesta foto per donar un exemple dels canvis, abans bodega de dia i ara de tarde-nit, ja que apart dels horaris també n’han canviat els àvits al convertir-se en un lloc per escoltar música i anar de “copes”.
Centre Gimnàstic Barcelonès, en el numero 22 de aquest carrer hi havia el famós gimnàs, que jo recordo amb més de 50 anys d’història, ja que va ser fundat el 05.05.1933 i tancat el 31.10.2004. Important per la quantitat de gent que feia culturisme, gimnàstica sueca, escola de lluita grecoromana de la qual van sortir bons lluitadors professionals que competien en un local del carrer Casanovas anomenat “Gran Price”.
En el numero 37 de aquest carrer, actualment Granja Gavà, va neixer el famós escriptor Terenci Moix, nat el 05.01.42 i mort el 02.04.2003. Molt important per ser un renovador de la literatura catalana amb forta inclinació al anarquisme. Narrador i escriptor de diverses obres com: “La torre del vicis capitals”, “diversos llibres dels seus viatgés per el Niló” i “Tres Romàntics”. Premi Planeta am la obra “No me digas que es un sueño” Col·laborà a diverses revistes del país. En memòria seva es van establir l’any 2005 els prestigiosos Premis Internacionals Terenci Moix.
“GRANJA GAVA” “TERENCI MOIX” “BAR ALMIRALL”
Ja per finalitza, desitjo la prosperitat i la convivència
tan en aquest carrer com a tots els del “RAVAL”
M. Sallent
La Granja Gavà
Segons diuen en aquesta granja va néixer en Terenci Moix, però en realitat va ser al número 52 del carrer Joaquim Cost. Allà la seva família hi tenia un magatzem de pintures i en el pis de sobre es on vivien.
El seu pare era pinto, però tant a en Terenci Moix com a la seva germana, no els agradava la idea de seguir amb el negoci familiar. Tots dos es van dedicar a la literatura arribant a ser uns molt bons escriptors.
La granja Gavà, al barri del raval, era d’unes tietes de l’Angelina. mare del Terenci, allà ell i passava moltes estones mentre va ser petit. Avui en dia aquesta granja està molt concorreguda. Aquesta granja manté un estil que recorda molt temps anteriors.
M. Pons
Coses del Raval col·labora
