Salvador Seguí “el Noi del Sucre”

el-noi-del-sucre

Salvador Seguí (Tornabous, Urgell 1886), aviat es destacà per la seva inquietud política, i es veié atret per l’ideari

Fou al 1904, quan arran d’un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que provocà la mort a un dels assitents; motiu pel qual estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència. Posteriorment, en sortir de la presó, impulsà la creació de Solidaritat Obrera.

Al 1908, la seva ideologia l’encaminava a proposter per crear una aliança entre CNT, i la UGT, i fou al 1916 quan va ser elegit secretari general de la CNT.

Entre altres aspectes destacables de la seva vida va voler crear un partit polític obrer Català. tasca per la qual fou encoratjat per, Francesc Macià i Francesc Lairet, amb un discurs a l’Ateneu de Madrid al 1919.

En iniciar-se l’etapa de repressió violenta del governador civil Martínez Anido, fou detingut juntament amb altres dirigents obrers, al presodo de la Mola a Maó; poc desprès era assassinat Lairet col·laborador seu.

En tornar a Barcelona a l’any 1923, mentre preparava un viatge a Portugal, fou assassinat, juntament amb Francesc Comas, al carrer de la Cadena del barri del Raval.

El mot de Noi del Sucre l’hi venia per el costum de menjar-se el sucres quan els cambrers l’hi servien el café.


Mercè Pons

Barcelona

Como el amanecer del dia,
llegaste rompiendo mi sueño
tirando el ancla al mar
encallado en tu alma,
mi mirada rota se llena de ilusiones-

Camina sobre tu cuerpo erguida y firme
eres dueña de tus raíces
de ellas crecen el sacrificio
de lo que fuiste y hoy eres.
No sé cuál es el secreto
de la suerte que me has dado,
lo descubriré y con mis manos de amir
le pondré tu corazón a mi padre
en su panteón.

Eva Rojas