Refugis antiaeris del Raval

El solar que forma el número 11 del carrer Vistalegre que també toca al carrer Riereta ha quedat a la vista els restes de un antic refugi, construir al barri del Raval durant la Guerra Civil.

El Museu d’història de la Ciutat està esperant que acabin les obres d’urbanització que se estan fen al carrer per entrar al solar amb la maquinària necessària per buidar de sorra que ara n’omple els passadissos.

refugi 307El solar que forma el número 11 del carrer Vistalegre que també toca al carrer Riereta ha quedat a la vista els restes de un antic refugi, construir al barri del Raval durant la Guerra Civil.

El Museu d’història de la Ciutat està esperant que acabin les obres d’urbanització que se estan fen al carrer per entrar al solar amb la maquinària necessària per buidar de sorra que ara n’omple els passadissos.

L’aparició d’aquestes restes ha suscitat la petició dels veïns barri que aquets vell refugi quedi documentat, i que si està en bon estat, es conservi com s’ha fet en altres barris.

El més conegut es el conegut com refugi 307 del carrer Nou de la Rambla,en dos anys, a Barcelona es van construir 1.400 refugis, 288 al territori que forma l’actua’l districte de Sants-Montjuïc, es va construir a iniciativa dels veïns, que van projectar excavar 400 metres de túnel. Hi havia tres portes d’accés de les quals resta oberta només una.

La capacitat d’aquest refugi era d’unes dues mil persones, no es va arribar a acabar. De les tres entrades, només s’ha conservat la número 3. Una de les seves particularitats és que és accessible a peu pla. Barcelona va ser la primera ciutat que va patir bombardejos aeris indiscriminats i els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona van haver d’assumir la seva pròpia defensa. La majoria dels refugis van ser construïts per dones, gent gran i infants, (els joves eren al front).

Andreu Roura

Records del meu carrer

Em dic Mercè i visc al carrer de Joaquim Costa, quasi tocant a la Ronda i per costum nomes anar “cap a baix”com deien a casa era per anar a la Boqueria i res més. El meu pare deia que baixar cap avall era de trinxeraires i que hi havia molta “golferia”.

Ara que tenim el Casal Tarradellas, per anar a distreure’ns iel Casal dels Infants, per aprendre informàtica,conec mes aquets barris, que per cert son mol típics i m’agraden molt.

De petita, recordo que, el meu carrer era unbarri moltfamiliari amb molt de transit. Avui en dia, aquest es molt internacional, per la variació ètnica, bé tot es molt diferent però la gent ens adaptem al canvi i anem coneixent coses noves. Això es bo per saber noves costums i tenir una visió diferent del nostre entorn.

els somnis i els malsons

…De sobte, un gos negre que estava bordan es va transformar en serp i després es va tornar a transformar en un gos més petit i molt maco. Però quan tot semblava tranquil, els meus pares es van transformar en els meus sogres, i tot desplegant una mena d’ales, se’n van anar volant. Em vaig llevar amb una trucada de la meva sogra per anar a sopar el diumenge a casa seva. Quin malson!

Alumnes curs de català
Octavio, Ingrid, Otilia