Nadal per tothom

Les persones ens comuniquem a través d’infinitat de llenguatges, amb la mirada, la paraula, per mòbil, per cartes, amb senyals de fum etc. pro en arriba el dia de Nadal, aquestes costums es transformen, es per això que volem explicar una mica la costums d’aquestes tradicions i las coses típiques que fem a Catalunya duran aquets dies.

La felicitació de Nadal: Originària d’Anglaterra, d’un important senyor de negocis que va ordenar fer un dibuix per felicitar a les seves amistats, va tenir tant èxit que les va posar a la venda. La reina Victòria va copiar aquesta costum que encara avui s’utilitza.

Pessebre: És una de les costums més boniques de la societat catalana, representació gràfica del naixement de Jesús, on normalment participa tota la família. Algunes vegades fent-se les pròpies figuretes. Al pessebre sempre si posa el típic caganer, el pastors que van a adorar al nen Jesús, els tres Reis mags que com a cosa que fa molta il·lusió als infants es que els pares per la nit els desplacen una mica fins arriba al portal del estable del nen Jesús i sembla que en caminat ells.

Torrons: Ui que bons!!! al any 1703 un poble va fer un concurs de pastissos per veure qui en menjava més. El va guanyar l’anomenat senyor Pere Torro, que els feia amb uns ingredients molt de la terra com la mel, la ametlla i sucre, i que avui continuen sen un dels dolços mes consumits per Nadal.

Missa del gall: El dia 24 de Desembre per la nit es celebra la típica missa a les dotze de la nit amb motiu del naixement del Messies. Es diu d’aquesta manera perquè va ser un gall el primer animal que va anuncia aquest important esdeveniment.

Els tres Reis d`Orient: El dia 5 de Gener per la nit venen el tres Reis Mags, Melcior, Gaspar i Baltasar a portar joguines als nens petits. Per la nit els nens han d’anar a dormir aviat per tal que el Reis tinguin temps de deixar les joguines al balcó. Perquè tinguin forces per continuar el seu viatge cal deixar una mica de pa i aigua pels camells i una copeta pels reis.

Flor de Nadal: Típica flor que es cull durant aquets temps, es posa al interior de les vivendes per decoració i per desitja sort.

Arbre de Nadal: Acostumen ser de pi o d’avet, encara que avui as fan de plàstic que són més barats i duren fins al proper any. Es una tradició alemanya – celta, molt ven acollida al països llatins. Si pengen tota mena de guarnicions, boles, figuretes, pares noel, llumetes i regals per la família i amics amb el millors desitjos per aquestes festes.

Be, aquesta és una petita narració dels tipismes per les festes Nadalenques, amb el millors desitjos de l’Espai Tecnològic i de la taula de redacció de Coses del Raval per totes les persones, i en particular per tothom del barri, perquè puguem viure amb amor i superem les barreres que en aquets dies ens porten a viure amb molta dificultat.

¡¡¡ BON NADAL I NOU ANY 2009 ¡¡¡

Martí Sallent

Reforma urbanística a la Barcelona del segle XIX

Aquest any 2009 es celebra el 150 aniversari de la obra urbanística del segle XIX de un espai de Barcelona situat a la zona denominada “Eixample” la qual va sofrir una important remodelació gracies al famós arquitecte Ildefons Cerdá i Sunyer.

Farem una mica de biografia per donar a coneixia aquest personatge i com va ser la reforma urbanística. El Sr. Cerdà es nat a Centelles (Barcelona) el 23.12.1815 i va anar a la seva infantesa aquest col·legi :

portraitildefonscerda foto-1 foto-3

Home molt polifacètic ja que va ser polític, jurista, economista, i lo mes important arquitecte La seva obra mes destacada se anomena PLA CERDÀ, que tal com diem la construcció va donar mes vistositat a la zona, completament diferents als clàssics carrers antics del barris tan embolicats i petits.

El Pla Cerdà, es va fer per el gran creixement de la població, doncs en pocs anys va augmentar en més de 500.000 persones. Aquest va donar una forma molt diferent al carrers de Barcelona, tan per la amplada, com per la circulació, conformant una vista aèria octogonal. La orientació és de mar a muntanya i va ser pensada tant en les persones com en la mobilitat dels vehicles i la comunicació entre la gent.

Una de les mes rellevants visions del Senyor Cerdà al fer aquest projecte va ser que en aquells anys el nivell de mortaldat degut: als carrers poc airejats i la dolenta respiració de les persones al disposar de pocs metres quadrats de vivenda. Amb el projecte es va millora la qualitat de vida.

Aquest pla te molta relació amb el senyor Antoni Rovira i Trias, arquitecte municipal de Barcelona, que va fe importants projectes com: el Palau Moja a la Rambla; la Campana de Gracia; el pla Poble Nou; els Mercats de Sant Antoni, Sants, Barceloneta i Concepció; el museu Martorell al parc de la Ciutadella; etc. etc. i que va ser el guanyador del projecte urbanístic “Eixample de Barcelona” basat en el creixement cultural i no sobre especulacions teòriques com el que va fer el senyor Cerdà. El govern estatal li va anular la obra per motivacions politiques i imposat en benefici del que va presentar Cerdà.

Mor el 21.08.1876 al balneari de Caldes de Besaya (Santander) totalment arruïnat degut a les deutes del Govern Espanyol al no pagar les seves obres i feines.

El Ajuntament de Barcelona ha decidit celebra aquest centenari amb varies exposicions, debats i publicacions, per lo qual nosaltres des d’aquí volem col·labora amb el nostre granet de sorra per difondre tant important esdeveniment.

Martí Sallent