Minilost… y Miniput

Vodpod videos no longer available.

more about "Minilost… y Miniput", posted with vodpod

Anuncis

Cambio climático

Cada día se generan miles de ideas y las grandes compañías son las que suelen apostar por este tipo de “Street marketing“. Campañas de marketing  sorprendentes, originales e impactantes.

Aprovechando que estos días se celebra en Copenhague la Cumbre Mundial sobre el cambio climáticos 2009, no quería dejar de comentar la tremenda campaña que está realizando Greenpeace con los Osos polares. Al igual que otras especies, su casa está en serio peligro por culpa del cambio climático y ahora salen a reivindicarse.

Cop15 Copenhagen

Seguro que muchos de vosotros los ha visto, leído o se lo han contado, pero para los que todavía no lo sepan, llevan mucho tiempo dejándose ver por todo el mundo y ya en marzo, se presentaron al ministro de economía Pedro Solves y la ministra de medio ambiente Elena Espinosa, con una petición de apoyo al compromiso europeo de destinar 35.000 millones de euros anuales para 2020, a luchar contra el cambio climático en los países en desarrollo.

Oso Polar

Aunque se espera que en la cumbre de Copenhague se apruebe un sustituto del Protocolo de Kioto, gracias al cual en Europa se ha conseguido desarrollar una industria de energías renovables líder en el mundo. Los Osos polares han desembarcado, este mes de diciembre del Rainbow Warrior, en Oslo aprovechando la entrega del premio Nobel de la Paz a Obama con un mensaje muy directo “Te han dado el premio, ahora ganátelo

Oso Polar

La Cumbre de Copenhague es una oportunidad única para hallar soluciones al gran problema que afecta al planeta y por ello, así eran recibidos los asistentes que aterrizaban en el aeropuerto.

Zapatero

Obama
“Lo siento. Podríamos haber detenido un cambio climático catastrófico… pero no lo hicimos”

Ya veremos como termina la Cumbre
Artícle Publicat a www.thinkinfreak.com

Manifest en defensa dels drets fonamentals a internet

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …

1 .- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2 .- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura- la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3 .- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4 .- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5 .- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6 .- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el coneixement humà continuï sent lliure.

8 .- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9 .- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10 .- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Si us plau difon aquest manifest al teu bloc, Twitter, en xarxes socials, en fòrums o imprimeix-lo i reparteix-lo.

Centenari de la Setmana Tràgica – Juliol 1909

Declarada com a Setmana Tràgica, Gloriosa, Sagnant, Roja, de Passió i Revolució de Juliol.

Onze anys  després dels desastres de Cuba, Espanya s`aventurà a defensar els interessos miners de Melilla, fet que va portar a fer una crida al poble barceloní per servir al exèrcit marroquí.

Els barcelonins al no poder  pagar els diners per quedar-ne exempts  i veient-se obligats a servir, van determinar fer una revolta, que es va expressa en els esdeveniments de la Setmana Tràgica

Aquet fet va provocar  una vaga general el dilluns 25 de Juliol de 1909, recolzada per grups de socialistes, anarquistes, republicans i radicals, donant lloc a una rebel·lió popular l’estiu del 1909, tant a Barcelona com a altres pobles de Catalunya.

En el decurs de la mobilització encapçalada per dones, es va provocar una revolta armada, i durant una setmana els barris del Clot, Gracia, Poble Nou, Sants, Les Corts, les Drassanes, el Paral·lel, el Poble Sec, Sant Andreu i Horta, van patir i viure violents enfrontaments entre els insurrectes i les forces de seguretat, que van declara l’estat de guerra, tot i la oposició dels soldats que manifestaven desobediència a les ordres de dispara contra la població civil.

Els ciutadans, sense direcció política van realitza una crema general d’edificis religiosos, com van ser els Escolapis de Sant Antoni, Sant Pau del Camp o Les Jerònimes, els quals eren devorats per les flames, provocant una fúria anticlerical els dies 27 i 28 de Juliol a tots el barris de Barcelona. Excepte en casos aïllats no es va atacar als religiosos, però si van ser destruïdes  centenars de imatges i cremades diverses tombes de monges que van ser exposades al carrer.

Entre el 29 i 30 de juliol, els insurrectes van comença a mostrar debilitat, apagant-se els diversos focs, abandonaren les barricades i amb l’arribada del exèrcit, el control militar sobre el centre de la ciutat va  restablir les garanties constitucionals el 10 de Novembre de 1909.

Immediatament després de la revolta el nou governador Crespo Azorín, va iniciar una repressió a les organitzacions republicanes, obrers, tancaments de diaris, locals, escoles i centres de reunió, ordenant més de dos-cents desterraments, dues mil  persones exiliades, condemnes a cadena perpetua i disset a mort de les quals només cinc van ser executades.

A París, Roma, Londres, Brussel·les i altres capitals llatinoamericanes van provocar i registrar protestes multitudinàries, en suport a la població civil amb el que el Rei Alfons XIII, pressionat per la opinió publica acabà cessant el llavors President del govern Antonio Maura.

Marti Sallent