Els nens i nenes de la Fundació Social presenten, els seus drets amb Paint Motion
Categoria: Infancia Raval
Finestres Emotives
30 segons, tic-tac, tic-tac, et sembla poc o molt temps? tic-tac, tic-tac, probablement massa si esperes resposta d’algú però poc quan has de respondre tu, ara bé mirat fredament només és temps, una fracció de temps, de fet és un aspecte de la vida que a cadascú de nosaltres ens succeeix 2880 vegades cada dia.
T’imagines la de coses que podries fer si n’agrupes unes quantes parts? En 30 segons, pots riure, tic-tac, tic-tac, plorar, tic-tac, somiar, tic-tac, cridar, tic-tac, encara et sobra temps? Potser és que no ho hem fet bé, et proposem que hi tornis, plora, riu, crida somia, il•lusionat amb la família, els amics i les persones que t’envolten.
Agafa el rellotge, fixa un punt i 3,2,1 comença a comptar 30 segons, tic-tac, tic-tac, explicaries ara que has sentit, viscut i compartit? Millor encara, m’ho expliques perquè jo també ho senti, perquè jo ho visqui, en definitiva perquè jo ho comparteixi amb tu?
Gràcies per fer-ho possible, gràcies per ajudar-me a sentir-me viu.
T’imagines ara que passaria si tots i totes compartíssim una part de les nostres 2880 vegades al dia, benvingut a Finestres Emotives.
#StopBullying
Bullying escolar
En els darrers anys, i malauradament cada cop amb més freqüència, s’han produït moltes denúncies per casos d’assetjament a les escoles; fets protagonitzats per alumnes contra altres companys els quals popularment ja tothom coneix pel terme anglès BULLYING (assetjament escolar).
De fet bullying, és un ventall de comportaments que van des dels insults, befes o fins i tot les agressions físiques i coaccions psicològiques que porten a la víctima a un greu estat d’angoixa i por, en el moment d’anar a l’escola que en casos extrems, pot devenir en el suïcidi del nen i jove que està patint l’assetjament.
Segons estudis que s’han realitzat en aquest anys el grau de coacció a les escoles és superior en la franja dels 12 al 15 anys que coincideix amb l’inici de l’adolescència que no pas en edats infantils que si que encara es produeix, és molt més limitat. De fet amb l’adolescència la pressió sobre la víctima és molt més subtil que no pas en edats més petites. També cal afegir que en ocasions el grau de crueltat i acarnissament, s’ha incrementat notablement, en part perquè la utilització dels nous mitjans telemàtics per part dels agressors, que difonen a les xarxes per ampliar la repercussió i el ressò de l’agressió, davant dels seus amics i sense cap sentit d’empatia envers al company que pateix les agressions;
No obstant aquesta difusió, irònicament ha contribuït a conèixer millor una situació que probablement passava més desapercebuda, per part de la societat. En aquest sentit ens trobem en una situació idònia per posar mesures contundents que portin prevenir futures situacions semblants amb la col·laboració de totes els agents socials de la societat. Arribant, si fos necessari a les mesures legals pertinents per condemnar actes com aquests.
Sense oblidar els centenars o milers de casos que hi ha hagut arreu del món, recordem el que va succeir fa ja uns dotze anys a Fuenterrabia (Guipúscoa) quan un nano, que patia bullying al seu institut, es va suïcidar llançant-se amb la seva bicicleta per la muralla d’aquesta localitat del País Basc o les imatges que van sortir d’una escola de Sabadell en les que una noia molt corpulenta va agredir a una companya, enregistrant els fets amb un dispositiu mòbil i compartint-los a la xarxa. o bé un dels darrers casos que hem conegut a Xixon (Astúries) on una noia va treure’s la vida per no suportar més la pressió de les seves companyes de classe.
Els directors del centres d’ensenyament i els mestres, professors i tutors tant dels CEIP com els IES s’han de conscienciar que aquest greu assumpte només es pot abordar des de la prevenció, educant als estudiants en valors i afavorint la participació dels pares i mares en la presa de decisions per treballar situacions com aquestes de manera coordinada. Cal entendre que els nois i noies, aquests fets els amaguen a casa, no permeten que els familiars s’involucrin o detectin el problema, només símptomes com les males notes, l’apatia, l’absentisme escolar i els tancar-se a casa sense explicar res poden ser motiu o indicador de situacions de bullying, Clar que a la pubertat, els propis canvis que experimenten els joves fan que aquestes siguin semblants, quelcom que no ajudar a detectar situacions com aquesta. No s’ha minimitzar el buylling!!, encara i si que és veritat, que es volen posar mesures per combatre aquesta patologia social. Els pares han de denunciar a les autoritats acadèmiques l’assetjament i educar als seus fills, juntament amb l’escola, per prevenir aquestes situacions o ajudar als afectats a expressar-les per prendre mesures abans la situació no sigui insostenible i comporti conseqüències molt més greus.
Aldo
El Camí Escolar
Els nens i nenes del grup de grans de la Fundació Social i el grup de petits del AEIRaval ens expliquen que és el camí escolar, amb un vídeo col·laboratiu.
El camí escolar, arribar al Raval, acompanyat d’una festa, xocolata i música a la plaça Salvador Seguí.
Amb aquest nou camí molts nens i nenes de les escoles del barri, podran seguir una ruta segura, tant si van sols com acompanyats, per anar a l’escola o tornar a casa i desplaçar-se sense por a ser atropellats, fent servir els passos per preferents per ells marcats amb colors vistosos. A més no hi ha risc a perdre’s, gràcies a les botigues amigues que col·laboren i donen suport a la iniciativa, orientant als infants si es perden, posant-se en contacte amb les escoles.
El Penjat 2.0
Tres R i un penjat s’uneixen contra la crisi i els interessos de la publicitat!
Us heu plantejat mai com donar un cop de mà als nens i nenes per a que aprenguin idiomes? O com ajudar-los a descobrir el significat de les paraules i que millorin la seva ortografia?
I perquè no, fer-ho jugant, tot compartint de manera lúdica, experiències a través d’una joguina que ells mateixos han creat, emprant andròmines TIC?
L’Espai Tecnològic presenta, la seva peculiar interpretació de com reutilitzar les peces d’una torre de PC’s obsoleta, creant el conegut joc del Penjat, amb la col·laboració dels nens i nenes del Casal Infantil Drassanes.
El sr. Josep per la memòria
Un cop més el Sr. Josep es creua en el camí dels nens i nenes de Casalet. Després d’ajudar-lo a trobar la seva boina i el bastó que havia perdut quan, un nen se’l va amagar, mentre passejava pel parc.
Aquest cop, en Josep, ha necessitat l’ajuda dels més petits, per recuperar la memòria. I quina millor manera que fer-ho amb una cançó per aprendre l’abecedari i jugant al memory? Tot recomanant al Josep que també ho faci ell!
La nostra ciutat
Els nens i nenes del grup de petits del AEIRaval pinten i ens exlpiquen com és la seva ciutat i el barri en el que viuen, el Raval.
Ascraf 6 anys
A la meva ciutat parc hi ha niños cotxes, núvols i estem jugant a futbol. Hi ha un sol i una casa on visc, davant de la meva casa hi ha un parc, i m0agrada molt anar a jugar amb els meus germans grans. També m’agradaria tenir un parc més gran, i que estigués més net.
Daniel 6 anys
A la mevai ciutat hi ha un autobus, un camió i un cotxe. També hi ha un semàfor, núvol i fantasmes. No hi ha persones.
Doae 5 anys
A la meva ciutat arbres, estrelles, sol, barcos, parcs, gent cantant al carrer, ocells formigues, globus, sorpreses
Hassan 5 anys
A la meva ciutat cases, arbres, semaforo, cotxes, carretera, sol, núvols
Ikram 6 anys
A la meva ciutat hi ha àrbres, parcs, cotxes, coles, gats, la meva tieta, la dina i l’ismael.
Markus 6 anys
A la meva ciutat hi ha molts cotxes i motos, força arbres i semàfors, també tenim cases, al Markus, la Maria, el Gerard, al Rayo McQueen, molt de sol i la casa del Bob Esponja.
Rosita 6 anys
A la meva ciutat arbres i cases. També hi ha hotels molt grans, cotxes i nens i nenes. Fa sol i a vegades núvol i als carrers hi ha semàfors.
Sheila 5 años
A la meva ciutat: cases, arbre,s avions, semàfors, trens, sol y molts núvols.
Wassima 5 anys
A la meva ciutat hi ha cotxes, motos, bicis cases parcs i sol.
Reciclatge TIC amb la Fundació Social
Als nens i nens, del grup de mitjans, de la Fundació Social, els preocupa la salut del planeta en el que viuen, la terra, i per això aprofitant que fa poc vam canviar la hora, suposadament per una qüestió d’estalvi energètic, s’han proposat aportar el seu granet de sorra, construint un rellotge amb material reciclat, per salvar el planeta, al temps que aprenien a dir les hores en català. I si, no cal amagar que això últim és el que els ha resultat més difícil d’entendre.
Dos quarts de vuit? 19:30… Tres quarts menys cinc de cinc de la matinada 05:40. Matinada… existeix? O sigui, que parlem de l’hora que ha d’arribar,perquè la que ha passat ja no existeix.
D’aquesta manera, mentre a l’altre banda del món, els països rics exploten els recursos naturals de països pobres, o emergents, els infants de la Fundació Social del Raval recuperen teclats vells d’ordinador, cd’s fets malbé o de sistemes operatius obsolets i peces de rellotges produïts per la industria xinesa per construir els seus despertadors matiners, que els ajudaran llevar-se ven d’hora per anar a l’escola, quedar amb els amics, arribar a temps a la visita del metge, o en un futur més o menys proper arribar a temps a una entrevista de feina, al concert del seu grup de música preferit o a la propera activitat creativa del Punt Òmnia Espai Tecnològic del Casal dels Infants al barri del Raval.
Vaga General amb ulls d’infant
Els nens i les nenes del grup de mitjans del Casal Infantil Centre Cívic Drassanes, desenvolupen còmics on line amb Stripgenrator per parlar de la Vaga General. Com les veuen i enten? Fins quin punt els afecten els inputs que reben a casa, amb la família, a l’escola, dels mestres o amb els amics al pati?
Potser podríem pensar que per a molts només és un dia de festa, no van a l’escola, podran gaudir dels seus familiars, sortiran al carrer, oblidaran per unes hores els deures o els seus problemes, en resum. Es podran comportar com a nens més que mai. Per això al Pun Òmnia del Espai Tecnològic, ens vam proposar esbrinar, que passaria, si dibuixéssim una Vaga? Quins missatges ens donaria la infància si no els donem consignes? Seran capaços amb només 7, 8 i 9 anys de representar quelcom que se li sembli?
Aquest és el resultat, en format vídeo d’una tasca realitzada íntegrament per ells. Desitgem que la mireu amb els mateixos ulls com ho em fet nosaltres.
No deixa de sorprendre que amb la seva edat, ja tenen clar el que molt sovint es veu en elles, interessos, formes de pensar diferent, advertència que aquesta no servirà per res, vandalisme, autoritat, tot tipus de col·lectius participant, diferents formes de entendre els seus resultats, etc. El cert és que tenen molta capacitat per associar conceptes i fets, tot relacionant-los entre ells.
Grup de Mitjans Centre Cívic Drassanes
Coses del Raval 