En els darrers anys, i malauradament cada cop amb més freqüència, s’han produït moltes denúncies per casos d’assetjament a les escoles; fets protagonitzats per alumnes contra altres companys els quals popularment ja tothom coneix pel terme anglès BULLYING (assetjament escolar).
De fet bullying, és un ventall de comportaments que van des dels insults, befes o fins i tot les agressions físiques i coaccions psicològiques que porten a la víctima a un greu estat d’angoixa i por, en el moment d’anar a l’escola que en casos extrems, pot devenir en el suïcidi del nen i jove que està patint l’assetjament.
Segons estudis que s’han realitzat en aquest anys el grau de coacció a les escoles és superior en la franja dels 12 al 15 anys que coincideix amb l’inici de l’adolescència que no pas en edats infantils que si que encara es produeix, és molt més limitat. De fet amb l’adolescència la pressió sobre la víctima és molt més subtil que no pas en edats més petites. També cal afegir que en ocasions el grau de crueltat i acarnissament, s’ha incrementat notablement, en part perquè la utilització dels nous mitjans telemàtics per part dels agressors, que difonen a les xarxes per ampliar la repercussió i el ressò de l’agressió, davant dels seus amics i sense cap sentit d’empatia envers al company que pateix les agressions;
No obstant aquesta difusió, irònicament ha contribuït a conèixer millor una situació que probablement passava més desapercebuda, per part de la societat. En aquest sentit ens trobem en una situació idònia per posar mesures contundents que portin prevenir futures situacions semblants amb la col·laboració de totes els agents socials de la societat. Arribant, si fos necessari a les mesures legals pertinents per condemnar actes com aquests.
Sense oblidar els centenars o milers de casos que hi ha hagut arreu del món, recordem el que va succeir fa ja uns dotze anys a Fuenterrabia (Guipúscoa) quan un nano, que patia bullying al seu institut, es va suïcidar llançant-se amb la seva bicicleta per la muralla d’aquesta localitat del País Basc o les imatges que van sortir d’una escola de Sabadell en les que una noia molt corpulenta va agredir a una companya, enregistrant els fets amb un dispositiu mòbil i compartint-los a la xarxa. o bé un dels darrers casos que hem conegut a Xixon (Astúries) on una noia va treure’s la vida per no suportar més la pressió de les seves companyes de classe.
Els directors del centres d’ensenyament i els mestres, professors i tutors tant dels CEIP com els IES s’han de conscienciar que aquest greu assumpte només es pot abordar des de la prevenció, educant als estudiants en valors i afavorint la participació dels pares i mares en la presa de decisions per treballar situacions com aquestes de manera coordinada. Cal entendre que els nois i noies, aquests fets els amaguen a casa, no permeten que els familiars s’involucrin o detectin el problema, només símptomes com les males notes, l’apatia, l’absentisme escolar i els tancar-se a casa sense explicar res poden ser motiu o indicador de situacions de bullying, Clar que a la pubertat, els propis canvis que experimenten els joves fan que aquestes siguin semblants, quelcom que no ajudar a detectar situacions com aquesta. No s’ha minimitzar el buylling!!, encara i si que és veritat, que es volen posar mesures per combatre aquesta patologia social. Els pares han de denunciar a les autoritats acadèmiques l’assetjament i educar als seus fills, juntament amb l’escola, per prevenir aquestes situacions o ajudar als afectats a expressar-les per prendre mesures abans la situació no sigui insostenible i comporti conseqüències molt més greus.
Aldo
Coses del Raval 