DUDI amb ulls d’infant

Els nens i nenes de la Fundació Social presenten, els seus drets amb Paint Motion

Anuncis

Finestres Emotives

30 segons, tic-tac, tic-tac, et sembla poc o molt temps? tic-tac, tic-tac, probablement massa si esperes resposta d’algú però poc quan has de respondre tu, ara bé mirat fredament només és temps, una fracció de temps, de fet és un aspecte de la vida que a cadascú de nosaltres ens succeeix 2880 vegades cada dia.

T’imagines la de coses que podries fer si n’agrupes unes quantes parts? En 30 segons, pots riure, tic-tac, tic-tac, plorar, tic-tac, somiar, tic-tac, cridar, tic-tac, encara et sobra temps? Potser és que no ho hem fet bé, et proposem que hi tornis, plora, riu, crida somia, il•lusionat amb la família, els amics i les persones que t’envolten.

Agafa el rellotge, fixa un punt i 3,2,1 comença a comptar 30 segons, tic-tac, tic-tac, explicaries ara que has sentit, viscut i compartit? Millor encara, m’ho expliques perquè jo també ho senti, perquè jo ho visqui, en definitiva perquè jo ho comparteixi amb tu?

Gràcies per fer-ho possible, gràcies per ajudar-me a sentir-me viu.

T’imagines ara que passaria si tots i totes compartíssim una part de les nostres 2880 vegades al dia, benvingut a Finestres Emotives.

Bullying escolar

En els darrers anys, i malauradament cada cop amb més freqüència, s’han produït moltes denúncies per casos d’assetjament a les escoles; fets protagonitzats per alumnes contra altres companys els quals popularment ja tothom coneix pel terme anglès BULLYING (assetjament escolar).

De fet bullying, és un ventall de comportaments que van des dels insults, befes o fins i tot les agressions físiques i coaccions psicològiques que porten a la víctima a un greu estat d’angoixa i por, en el moment d’anar a l’escola que en casos extrems, pot devenir en el suïcidi del nen i jove que està patint l’assetjament.

Segons estudis que s’han realitzat en aquest anys el grau de coacció a les escoles és superior en la franja dels 12 al 15 anys que coincideix amb l’inici de l’adolescència que no pas en edats infantils que si que encara es produeix, és molt més limitat. De fet amb l’adolescència la pressió sobre la víctima és molt més subtil que no pas en edats més petites. També cal afegir que en ocasions el grau de crueltat i acarnissament, s’ha incrementat notablement, en part perquè la utilització dels nous mitjans telemàtics per part dels agressors, que difonen a les xarxes per ampliar la repercussió i el ressò de l’agressió, davant dels seus amics i sense cap sentit d’empatia envers al company que pateix les agressions;

No obstant aquesta difusió, irònicament ha contribuït a conèixer millor una situació que probablement passava més desapercebuda, per part de la societat. En aquest sentit ens trobem en una situació idònia per posar mesures contundents que portin prevenir futures situacions semblants amb la col·laboració de totes els agents socials de la societat. Arribant, si fos necessari a les mesures legals pertinents per condemnar actes com aquests.

Sense oblidar els centenars o milers de casos que hi ha hagut arreu del món, recordem el que va succeir fa ja uns dotze anys a Fuenterrabia (Guipúscoa) quan un nano, que patia bullying al seu institut, es va suïcidar llançant-se amb la seva bicicleta per la muralla d’aquesta localitat del País Basc o les imatges que van sortir d’una escola de Sabadell en les que una noia molt corpulenta va agredir a una companya, enregistrant els fets amb un dispositiu mòbil i compartint-los a la xarxa. o bé un dels darrers casos que hem conegut a Xixon (Astúries) on una noia va treure’s la vida per no suportar més la pressió de les seves companyes de classe.

Els directors del centres d’ensenyament i els mestres, professors i tutors tant dels CEIP com els IES s’han de conscienciar que aquest greu assumpte només es pot abordar des de la prevenció, educant als estudiants en valors i afavorint la participació dels pares i mares en la presa de decisions per treballar situacions com aquestes de manera coordinada. Cal entendre que els nois i noies, aquests fets els amaguen a casa, no permeten que els familiars s’involucrin o detectin el problema, només símptomes com les males notes, l’apatia, l’absentisme escolar i els tancar-se a casa sense explicar res poden ser motiu o indicador de situacions de bullying, Clar que a la pubertat, els propis canvis que experimenten els joves fan que aquestes siguin semblants, quelcom que no ajudar a detectar situacions com aquesta. No s’ha minimitzar el buylling!!, encara i si que és veritat, que es volen posar mesures per combatre aquesta patologia social. Els pares han de denunciar a les autoritats acadèmiques l’assetjament i educar als seus fills, juntament amb l’escola, per prevenir aquestes situacions o ajudar als afectats a expressar-les per prendre mesures abans la situació no sigui insostenible i comporti conseqüències molt més greus.

Aldo

Qui és el Caramantxell de Magòria?

Descobreixeu de la mà dels Joves Reporters del APS realitzat pels projectes Espai Tecnològic i Activitats Formatives Raval, del Casal dels Infants ASB, amb els nois i noies de tercer d’ESO de l’IES Milà i Fontanals, del barri del Raval, a la ciutat de Barcelona.

Entrevista Fundació Adsis

Sis joves del IES Milà i Fontanals, del barri del Raval, participen d’un APS de Comunicació “Joves Reporters, al Casal dels Infants, amb el suport dels projectes Adaptació Formativa Raval i Espai Tecnològic Comunitari.
Després de diverses sessions pràctiques, els joves reporters s’han enfrontat amb èxit a la seva primera entrevista, per informar sobre la tasca social d’una entitat i lliurar-li els PC’s que joves del APS – Recicla TIC, realitzat el primer trimestre, al Casal, havien preparat per a poder-los donar a entitats sense recursos.
Per realitzar l’entrevista els joves reporters van comptar amb el suport de l’equip de Reporters MediàTICs del Espai Tecnològic, els quals els van assessorar com realitzar entrevistes, mostrant-los treballs fets per ells, com prendre enfocaments amb la càmera i de quina manera podien parlar en públic.
Els Joves Reporters van entrevistar a la Marta, responsable del Centre Obert que la Fundació Adsis té el el Casc Antic de Barcelona, Al barri de Sant Pere, qui va rebre i respondre a gust a totes les preguntes dels joves, agraint a més la donació dels PCs reparats, els quals serviran per donar resposta a les activitats d’estudi i aprenentatge que duen a terme per adolescents.
D’aquesta manera, va informar als joves quines actuacions duia a terme el Centre Obert i l’entitat Adsis al barri de Sant Pere i la seva implicació en el procés d’arrelament de la població nouvinguda per promoure una convivència positiva, entre els diferents col·lectius y donar suport a les necessitats i demandes socials.