Etiqueta: comunitari

Finestres Emotives

30 segons, tic-tac, tic-tac, et sembla poc o molt temps? tic-tac, tic-tac, probablement massa si esperes resposta d’algú però poc quan has de respondre tu, ara bé mirat fredament només és temps, una fracció de temps, de fet és un aspecte de la vida que a cadascú de nosaltres ens succeeix 2880 vegades cada dia.

T’imagines la de coses que podries fer si n’agrupes unes quantes parts? En 30 segons, pots riure, tic-tac, tic-tac, plorar, tic-tac, somiar, tic-tac, cridar, tic-tac, encara et sobra temps? Potser és que no ho hem fet bé, et proposem que hi tornis, plora, riu, crida somia, il•lusionat amb la família, els amics i les persones que t’envolten.

Agafa el rellotge, fixa un punt i 3,2,1 comença a comptar 30 segons, tic-tac, tic-tac, explicaries ara que has sentit, viscut i compartit? Millor encara, m’ho expliques perquè jo també ho senti, perquè jo ho visqui, en definitiva perquè jo ho comparteixi amb tu?

Gràcies per fer-ho possible, gràcies per ajudar-me a sentir-me viu.

T’imagines ara que passaria si tots i totes compartíssim una part de les nostres 2880 vegades al dia, benvingut a Finestres Emotives.

La Castanyada

La Castanyada llueix al Raval, malgrat la pluja. I es que desprès de cancel·lar-la per prediccions de mal temps a finals d’octubre, una setmana més tard, el xàfec sobre la ciutat de Barcelona no ha sigut suficient per apaivagar els ànims i les ganes de festa dels Joves del Casal.

 

Bidons, graelles i moltes brases van permetre a veïns i curiosos, gaudir de unes castanyes calentes, acompanyades de moscatell, tot apropant als joves nouvinguts a la gent del barri, xerrant i descobrint-se mútuament, mentre una carpa i alguns paraigües els cobrien de la pluja.

D’aquesta manera, els i les usuàries del Punt Òmnia Espai Tecnològic, del Casal dels Infants (Raval), van dur a terme el seguiment fotogràfic de l’esdeveniment. Fet que ens va servir, no només per sortir al carrer i participar de l’acte, sinó també per posar en pràctica els coneixements de GIMP, que havien adquirit durant el darrer mes. I es que no es pot negar que fent servir fotografies pròpies, la dedicació i ganes per millorar les imatges fan que allò que, els semblava tan complicat de sobte esdevingui fàcil, i sinó sempre tenien al company del costat disposat a donar-los un cop de mà.

      

Qui ens ho havia de dir que n’aprendrien tant? O que encara teníem alumnes que tot i poder modificar les fotos, no sabien com treure-les de la seva màquina? Segur que a partir d’ara no se’n oblidaran. I el ran final de festa ens va arribar de la mà d’uns boníssims beignets, típics del Senegal, cortesia del projecte Cercles!