Vivències:
El que escriu aquest article viu en aquest carrer des de l’any 1945,data en que va venir amb els seus pares, àvia i germans.
Antigament el nom era: “Carrer Ponent” ús podeu imaginar les coses que s’han vist fins als dies de avui: canvis a la evolució tecnològica, gent que va venir de tot arreu d’Espanya per treballar en aquesta zona, nous comerços , formes diferents de viure amb relació a les actuals, i la gran comunicació entre les persones, que feia que semblés un poble i que avui en dia dóna la sensació que la gent vagi més al seu aire i amb una llibertat mai vista. Actualment els comerços han canviat de tal manera que han desaparegut tots el que abans eren petites botigues familiars, convertint-se en locutoris, restaurants paquistanis tipo Döner, llocs tipics d’oci i el gran canvi cultural al construir universitats, museus, exposicions, que fa que al barri del Raval vingui molta gent i hi hagi gran afluència de turisme.
“Locutori” “Dönner”
Biografia i successos:
El senyor Joaquim Costa i Martínez va ser un polític i historiador, nat al poble de Monzòn (Osca) el 14.09.1846 i va morir al poble de Graus (Osca) el 08.02.1911 de humils orígens, es va inclinar a la política.
Fora reconegut com intel·lectual espanyol del Regenasionisme, es va doctorar en dret, escrivint un important llibre “La vida del Derecho” .
Treballà com auxiliar a la Universitat d’Osca i va renunciar al seu lloc de treball com a protesta per la política educativa. També va ser col·laborador a Madrid de la Real Acadèmia de Jurisprudència.
A l’any 1912 va viure una dona anomenada Enriqueta Marti Ripoll, amb el sobrenom de “La Vampiressa del C/ Ponent. Perquè aquest nom? Doncs es per ser una dona molt estranya, de la que es va saber que va prendre a la seva cunyada dues nenes, la Teresa i la Angelina, les quals van estar desaparegudes durant molt temps.
Quant la policia va descobrir el fet, una de les nenes va informa que havia matat a la seva germana. La explicació de tot això es desxifra quan la policia trobà en una habitació uns pots plens de sang, un sac ple de ossos de persones no identificats, altres òrgans i un llibre antiquíssim de fòrmules.
Per donar fe d’aquesta historia a la Teresa la va contar a TVE desprès del franquisme i va ser corroborada per altres diaris que també la van publicar.
“Enriqueta Marti” “Joaquim Costa”
Llocs típics:
Bar Casa Almirall” el mes antic de Barcelona fundat l’any 1860. Abans bodega on anava la gent a prendre una “cerveseta”, una “olivetta” (típica beguda a base de vermut una mica de sifó i una oliva farcida), a fer la xerrada, a jugar a las cartes i el dominó, en fi a passar també la estona,
Em fet aquesta foto per donar un exemple dels canvis, abans bodega de dia i ara de tarde-nit, ja que apart dels horaris també n’han canviat els àvits al convertir-se en un lloc per escoltar música i anar de “copes”.
Centre Gimnàstic Barcelonès, en el numero 22 de aquest carrer hi havia el famós gimnàs, que jo recordo amb més de 50 anys d’història, ja que va ser fundat el 05.05.1933 i tancat el 31.10.2004. Important per la quantitat de gent que feia culturisme, gimnàstica sueca, escola de lluita grecoromana de la qual van sortir bons lluitadors professionals que competien en un local del carrer Casanovas anomenat “Gran Price”.
En el numero 37 de aquest carrer, actualment Granja Gavà, va neixer el famós escriptor Terenci Moix, nat el 05.01.42 i mort el 02.04.2003. Molt important per ser un renovador de la literatura catalana amb forta inclinació al anarquisme. Narrador i escriptor de diverses obres com: “La torre del vicis capitals”, “diversos llibres dels seus viatgés per el Niló” i “Tres Romàntics”. Premi Planeta am la obra “No me digas que es un sueño” Col·laborà a diverses revistes del país. En memòria seva es van establir l’any 2005 els prestigiosos Premis Internacionals Terenci Moix.
“GRANJA GAVA” “TERENCI MOIX” “BAR ALMIRALL”
Ja per finalitza, desitjo la prosperitat i la convivència
tan en aquest carrer com a tots els del “RAVAL”
M. Sallent
Coses del Raval 