El Penjat 2.0

Tres R i un penjat s’uneixen contra la crisi i els interessos de la publicitat!

Us heu plantejat mai com donar un cop de mà als nens i nenes per a que aprenguin idiomes? O com ajudar-los a descobrir el significat de les paraules i que millorin la seva ortografia?

I perquè no, fer-ho jugant, tot compartint de manera lúdica, experiències a través d’una joguina que ells mateixos han creat, emprant andròmines TIC?

L’Espai Tecnològic presenta, la seva peculiar interpretació de com reutilitzar les peces d’una torre de PC’s obsoleta, creant el conegut joc del Penjat, amb la col·laboració dels nens i nenes del Casal Infantil Drassanes.

El sr. Josep per la memòria

Un cop més el Sr. Josep es creua en el camí dels nens i nenes de Casalet. Després d’ajudar-lo a trobar la seva boina i el bastó que havia perdut quan, un nen se’l va amagar, mentre passejava pel parc.
Aquest cop, en Josep, ha necessitat l’ajuda dels més petits, per recuperar la memòria. I quina millor manera que fer-ho amb una cançó per aprendre l’abecedari i jugant al memory? Tot recomanant al Josep que també ho faci ell!

L’abecedari

841164_281106242018210_1312349105_o

Història de vida Raval 02

Nuestra compañera de grupo Pili, nos hace trasladar con su narración a tiempos pasados, cuando las cosas en el barrio del Raval se vivian a otro ritmo. Ella nos cuenta como vivía con emoción las diferentes festividades que se celebraban.

Vodpod videos no longer available.

Història de vida Raval 01

Nuestra compañera de grupo Mari Carmen, vecina del barrio del Raval, nos cuenta su historia de vida. Explicando como fueron sus dias pasados en el barrio, narrando sus recuerdos y anécdotas, en diferentes locales y calles en las que paso su juventud y dónde por desgracia perdió a varios amigos debido a la “Dama Blanca”.

 

Vodpod videos no longer available.

La nostra ciutat

Els nens i nenes del grup de petits del AEIRaval pinten i ens exlpiquen com és la seva ciutat i el barri en el que viuen, el Raval.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ascraf 6 anys
A la meva ciutat parc hi ha niños cotxes, núvols i estem jugant a futbol. Hi ha un sol i una casa on visc, davant de la meva casa hi ha un parc, i m0agrada molt anar a jugar amb els meus germans grans. També m’agradaria tenir un parc més gran, i que estigués més net.

Daniel 6 anys
A la mevai ciutat hi ha un autobus, un camió i un cotxe. També hi ha un semàfor, núvol i fantasmes. No hi ha persones.

 Doae 5 anys
A la meva ciutat arbres, estrelles, sol, barcos, parcs, gent cantant al carrer, ocells formigues, globus, sorpreses

 Hassan 5 anys
A la meva ciutat cases, arbres, semaforo, cotxes, carretera, sol, núvols

 Ikram 6 anys
A la meva ciutat hi ha àrbres, parcs, cotxes, coles, gats, la meva tieta, la dina i l’ismael.

 Markus 6 anys
A la meva ciutat hi ha molts cotxes i motos, força arbres i semàfors, també tenim cases, al Markus, la Maria, el Gerard, al Rayo McQueen, molt de sol i la casa del Bob Esponja.

 Rosita 6 anys
A la meva ciutat arbres i cases. També hi ha hotels molt grans, cotxes i nens i nenes. Fa sol i a vegades núvol i als carrers hi ha semàfors.

 Sheila 5 años
A la meva ciutat: cases, arbre,s avions, semàfors, trens, sol y molts núvols.

 Wassima 5 anys
A la meva ciutat hi ha cotxes, motos, bicis cases parcs i sol.

Reciclatge TIC amb la Fundació Social

Als nens i nens, del grup de mitjans, de la Fundació Social, els preocupa la salut del planeta en el que viuen, la terra, i per això aprofitant que fa poc vam canviar la hora, suposadament per una qüestió d’estalvi energètic, s’han proposat aportar el seu granet de sorra, construint un rellotge amb material reciclat, per salvar el planeta, al temps que aprenien a dir les hores en català. I si, no cal amagar que això últim és el que els ha resultat més difícil d’entendre.

Dos quarts de vuit? 19:30… Tres quarts menys cinc de cinc de la matinada 05:40. Matinada… existeix? O sigui, que parlem de l’hora que ha d’arribar,perquè la que ha passat ja no existeix.

D’aquesta manera, mentre a l’altre banda del món, els països rics exploten els recursos naturals de països pobres, o emergents, els infants de la Fundació Social del Raval recuperen teclats vells d’ordinador, cd’s fets malbé o de sistemes operatius obsolets i peces de rellotges produïts per la industria xinesa per construir els seus despertadors matiners, que els ajudaran llevar-se ven d’hora per anar a l’escola, quedar amb els amics, arribar a temps a la visita del metge, o en un futur més o menys proper arribar a temps a una entrevista de feina, al concert del seu grup de música preferit o a la propera activitat creativa del Punt Òmnia Espai Tecnològic del Casal dels Infants al barri del Raval.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Los sin techo y la vivienda

Desde tiempos muy remotos el hombre siempre ha buscado un techo donde cubrirse del sol, de la lluvia y del viento, siempre bajo el auspicio de su libre albedrío. Hoy en día las circunstancias son diferentes, en tierra somos siete mil millones de habitantes y un tercio de esta población no tiene un techo donde cobijarse. Donde más sufren estas calamidades, suele ser en los países más empobrecidos y los castigados por la corrupción de sus mandatarios. Esta problema no es local, nos atañe a escala global, con independencia de la riqueza de los estados. Mientras los más pobres miran un futuro incierto, los más ricos se lucran de las desdichas de los primeros, aumentando exponencialmente la distancia entre clases. Tendríamos que reflexionar hasta que punto esta situación miserable debería tener establecidos unos límites de vergüenza, pues de lo contrario las consecuencias pueden ser nefastas.

Los políticos en su afán de conseguir la poltrona, llenan siempre sus discursos de palabras sin sentido, prometen cosas que nunca cumplen y benefician a sus allegados, personas de clase social alta, con grandes recursos, mientras que los ciudadanos dependemos de ellos, de sus decisiones y su “buena fe empresarial”. La ciudadanía debería protestar ante esta situación de desamparo que sufrimos, ya que gran parte de la culpa la tienen los poderes económicos y políticos (poderes fácticos). Por ejemplo, la constitución española dice en su artículo 47, que todos ciudadanos españoles tienen derecho a una vivienda digna, pero viendo la situación actual creo que todo es una gran mentira.

Desde una perspectiva moral y legal los culpables tendrían que ser juzgados por sus formas de actuar, siendo obligados a solucionar el embrollo que ellos mismos han causado con su ambición. Sin medidas como esta, pienso que en pleno siglo XXI será casi imposible recuperar el estado del bienestar que teníamos, y es más seguiremos perdiendo prestaciones. Los ciudadanos no tendríamos nada que perder, si de ahí naciese un estado de violencia en escala, fruto de la pobreza. Lo hemos visto por desgracia en los países en vías de desarrollo donde gobernantes sin escrúpulos gobiernan a gente que no tiene nada, explotándolos hasta que se sublevan.

¿que pasaría si una pequeña parte del territorio de las ciudades se convirtieran en viviendas dignas para las personas sin techo? ¿Es una utopía? ¿Podría estar gestionado por los ayuntamientos, con el apoyo de entidades sociales? Los más peliagudo del asunto de las personas sin techo radica en primer término en la escasez de recursos económicos, en segundo término la dejadez de los poderes políticos y en última instancia aunque no por ello menos importante, en la implicación de los ciudadanos, prestando tiempo y recursos materiales o económicos.

Rafa Joplin