Entrevista als educadors de carrer del Raval

Els educadors de carrer són un equip de persones que treballen a l’espai públic per prevenir i abordar els conflictes de convivència, donar suport als joves i acompanyar-los en les seves dubtes formatives, socials i altres necessitats que no saben com resoldre o on dirigir-se per informar-se’n.

Finestres Emotives

30 segons, tic-tac, tic-tac, et sembla poc o molt temps? tic-tac, tic-tac, probablement massa si esperes resposta d’algú però poc quan has de respondre tu, ara bé mirat fredament només és temps, una fracció de temps, de fet és un aspecte de la vida que a cadascú de nosaltres ens succeeix 2880 vegades cada dia.

T’imagines la de coses que podries fer si n’agrupes unes quantes parts? En 30 segons, pots riure, tic-tac, tic-tac, plorar, tic-tac, somiar, tic-tac, cridar, tic-tac, encara et sobra temps? Potser és que no ho hem fet bé, et proposem que hi tornis, plora, riu, crida somia, il•lusionat amb la família, els amics i les persones que t’envolten.

Agafa el rellotge, fixa un punt i 3,2,1 comença a comptar 30 segons, tic-tac, tic-tac, explicaries ara que has sentit, viscut i compartit? Millor encara, m’ho expliques perquè jo també ho senti, perquè jo ho visqui, en definitiva perquè jo ho comparteixi amb tu?

Gràcies per fer-ho possible, gràcies per ajudar-me a sentir-me viu.

T’imagines ara que passaria si tots i totes compartíssim una part de les nostres 2880 vegades al dia, benvingut a Finestres Emotives.

Entrevista a la Directa

Joves Reporters, és un projecte d’aprenentatge servei que fomenta l’anàlisi crític i constructiu de la realitat, desperta l’interès pels aspectes socials i els valors de la ciutadania, la participació i el compromís social.

APS Jasp TIC – Reparació de ordinadors

Els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona, juntament amb els Casal dels Infants per l’acció Social als Barris a través dels projectes Activtats Formatives Raval i Espai Tecnològic Comunitari, han realitat un taller d’Aprenentatge i Servei de reparació d’ordinadors.

L’objectiu d’aquest taller és oferir una formació basada en la pràctica dins el seu itinerari acadèmic curricular.

Els pc’s reparats, que han estat donats per empreses i persones que col·laboren i donen suport a les iniciatives educatives i socials que promou el Casal, proporcionant material obsolet que ja no usen. Un cop reparats els joves estudiants els han donat a tres entitats socials que treballen amb diferents col·lectius als barris del Raval (Xamfrà), el Poble Sec (Pla Acollida Jove – Concòrdia)) i Collblanc (Associció Mujeres Pa’lante) de l’Hosptialet del Llobregat.

En total s’han donat 8 pc’s, reparats amb les peces de 14 màquines a les quals se’ls ha proporcionat una nova vida útil per afavorir l’aprenentatge i l’apoderament en TIC de 500 persones en risc d’exclusió social. Ttots els pc’s s’han proporcionat amb pantalles teclats i ratolins.

Ravalstoltada 2015

Retalls de la festa més animosa del barri del Raval, Aquesta ha estat la dotzena edició promoguda des de les entitats i el veïnatge divers i multicultural, un moment en el qual els colors, les tradicions i les formes de fer de tothom es barregen i troben al carrer per compartir una festa diferent, espontània que busca fer partícips a tots els qui passen pel barri i ja a dia d’avui a assolit la xifra de 1500 participants.

Bullying escolar

En els darrers anys, i malauradament cada cop amb més freqüència, s’han produït moltes denúncies per casos d’assetjament a les escoles; fets protagonitzats per alumnes contra altres companys els quals popularment ja tothom coneix pel terme anglès BULLYING (assetjament escolar).

De fet bullying, és un ventall de comportaments que van des dels insults, befes o fins i tot les agressions físiques i coaccions psicològiques que porten a la víctima a un greu estat d’angoixa i por, en el moment d’anar a l’escola que en casos extrems, pot devenir en el suïcidi del nen i jove que està patint l’assetjament.

Segons estudis que s’han realitzat en aquest anys el grau de coacció a les escoles és superior en la franja dels 12 al 15 anys que coincideix amb l’inici de l’adolescència que no pas en edats infantils que si que encara es produeix, és molt més limitat. De fet amb l’adolescència la pressió sobre la víctima és molt més subtil que no pas en edats més petites. També cal afegir que en ocasions el grau de crueltat i acarnissament, s’ha incrementat notablement, en part perquè la utilització dels nous mitjans telemàtics per part dels agressors, que difonen a les xarxes per ampliar la repercussió i el ressò de l’agressió, davant dels seus amics i sense cap sentit d’empatia envers al company que pateix les agressions;

No obstant aquesta difusió, irònicament ha contribuït a conèixer millor una situació que probablement passava més desapercebuda, per part de la societat. En aquest sentit ens trobem en una situació idònia per posar mesures contundents que portin prevenir futures situacions semblants amb la col·laboració de totes els agents socials de la societat. Arribant, si fos necessari a les mesures legals pertinents per condemnar actes com aquests.

Sense oblidar els centenars o milers de casos que hi ha hagut arreu del món, recordem el que va succeir fa ja uns dotze anys a Fuenterrabia (Guipúscoa) quan un nano, que patia bullying al seu institut, es va suïcidar llançant-se amb la seva bicicleta per la muralla d’aquesta localitat del País Basc o les imatges que van sortir d’una escola de Sabadell en les que una noia molt corpulenta va agredir a una companya, enregistrant els fets amb un dispositiu mòbil i compartint-los a la xarxa. o bé un dels darrers casos que hem conegut a Xixon (Astúries) on una noia va treure’s la vida per no suportar més la pressió de les seves companyes de classe.

Els directors del centres d’ensenyament i els mestres, professors i tutors tant dels CEIP com els IES s’han de conscienciar que aquest greu assumpte només es pot abordar des de la prevenció, educant als estudiants en valors i afavorint la participació dels pares i mares en la presa de decisions per treballar situacions com aquestes de manera coordinada. Cal entendre que els nois i noies, aquests fets els amaguen a casa, no permeten que els familiars s’involucrin o detectin el problema, només símptomes com les males notes, l’apatia, l’absentisme escolar i els tancar-se a casa sense explicar res poden ser motiu o indicador de situacions de bullying, Clar que a la pubertat, els propis canvis que experimenten els joves fan que aquestes siguin semblants, quelcom que no ajudar a detectar situacions com aquesta. No s’ha minimitzar el buylling!!, encara i si que és veritat, que es volen posar mesures per combatre aquesta patologia social. Els pares han de denunciar a les autoritats acadèmiques l’assetjament i educar als seus fills, juntament amb l’escola, per prevenir aquestes situacions o ajudar als afectats a expressar-les per prendre mesures abans la situació no sigui insostenible i comporti conseqüències molt més greus.

Aldo